Consciència del Cos
Tots el humans tenim dues intel•ligències: la Consciècia del Cos i la Ment. La Ment, o intel•ligència intel•lectual, és la que té més valor en la cultura occidental, i la que funciona a través de normes, conceptes, expectatives, demandes, paraules i memòries. Per una altra banda tenim la intel•ligència del Cos, la Consciència del Cos, que és molt més subtil i poderosa. Si donéssim prioritat a la intel•ligència corporal a les nostres vides no només estariem més sans sinó que també seria el camí cap a la saviesa i la realització personal.
La Consciència del Cos és la intel•ligència natural del cos, que treballa a través del Cervell, Sistema Nerviós, Glàndules, Cèl•lules i Sistema Immunitari. La seva funció principal és garantir la seguretat de l’individu i aconseguir la seva màxima salut i felicitat, mantenint l’equilibri. Hi ha una varietat de maneres com el Cos ho aconsegueix; aquí només se’n mostren unes quantes:
- Renovar les cèl•lules
- Convertir el menjar en energia
- Oxigenar el sistema
- Reparar els danys als ossos, pell i òrgans
- Harmonitzar les diferents funcions del cos
- Usar les emocions per guiar a la persona cap a l’acció
- Protegir contra les infeccions
- Pot usar els símptomes d’algun tipus per informar a la persona que està sota perill.
En cada cas el Cos sempre busca la nostre supervivència, però en els dos últims casos ho fa de manera diferent. Utilitza les emocions, i com a últim recurs els símptomes, per comunicar-se amb nosaltres i per fer-nos saber que la situació on ens trobem pot ferir-nos o fer-nos patir. L’objectiu de la Consciència del Cos és doncs, recopilar informació de les experiències que vivim per llavors enviar senyals en forma d’emocions per fer-nos saber que fer al respecte. El centre de la intel•ligència corporal es troba en el Sistema Límbic, també conegut com cervell emocional. Està format per una sèrie d’estructures que es troben al centre del crani: inclouen l’Hipocamp (emmagatzema memòries sobre experiències passades), el Tàlam (processa la informació dels sentits) l’Amigdala (centre d’alarma) i l’Hipotàlem (el controlador per excel•lència, que porta el control de la producció d’emocions i símptomes, i també regula la temperatura, el son, la retenció i producció de líquids....). Una de les funció importants del Sistema Límbic és la de “radar emocional”, que processa tota la informació de l’entorn i la combina amb la memòria cel•lular, per crear una opinió en forma d’emoció i així encoratjar, avisar, guiar i protegir l’individu. A través d’aquest sistema, el Cos influencia les glàndules, el sistema immunitari, el sistema nerviós autònom, la pell, músculs, panxa, cor, circulació i respiració. Així doncs, hi ha una connexió directa entre les emocions i l’estat físic, i entre l’estat emocional i la salut física. Per comunicar-se amb nosaltres doncs, el Cos no té aquella veu interna que ens diu el que hem de fer o com s’ha de fer, sinó que utilitza canvis neuroquímics en el cos que experimentem en forma de tensió muscular, palpitacions, papallones a la panxa, sequedat de boca, pell de gallina... sensacions de tot tipus que a vegades les identifiquem com emocions (por, ira, pena, alegria, avorriment, disgust...) o que a vegades són tant subtils que no podem identificar. Tota emoció té una finalitat: l’empipament ens diu que fem valer les nostre opinions o drets, la por que demanem ajuda o suport, o que fem el possible per sentir-nos segurs, la pena que demanem més suport dels que ens envolten, que deixem que les llàgrimes caiguin i el goig que el compartim i que fem més d’allò que ens diverteix. Quan la Consciència del Cos se’n adona que no fem res davant d’aquestes emocions, en el present, perquè la Ment està ignorant, negant, o excusant-les activa l’organisme a través de l’Hipotàlem per crear inicialment emocions i més tard símptomes. És en aquests casos quan el Cos està demanant canvis importants, com per exemple:
- crear balanç entre “temps per mi” i “temps pels altres”
- compartir càrregues amb l’altre gent
- superar shocks i traumes
- expressar el que un sent
- demanar ajuda sota pressions
- ser clar sobre els teus drets i obligacions
- restablir la teva confiança en temps difícils
Una vegada la Consciència del Cos ha creat una emoció, aquesta no marxa fins que no fem res al respecte. La química de les emocions continua afectant les glàndules, les cèl•lules i el sistema nerviós fins que ho transformem en una acció. Si no es fa res, hi ha un augment de l’energia, i tot l’organisme es posa en alerta, creant dolor, fatiga... amb l’objectiu de fer veure a l’individu que ha de fer alguna cosa urgentment. Quan la persona comença a escoltar i actuar d’acord amb les emocions, el missatge que hi ha darrera dels símptomes es descodifica, i aquests ja no tenen més raó d’existir i desapareixen. Exemples:
- Portes molt temps cuidant dels altres: solucionant els seus problemes, escoltant les seves tragèdies, o fent coses que ells volen. El teu cos inicialment et fa sentir por per fer-te saber que estàs començant a saturar-te de responsabilitats. Però la teva Ment ho ignora perquè seria “egoista” per part teva. Ara el teu cos crea símptomes de fatiga per fer-te veure que has d’invertir més temps per tu mateix/a.
- Portes molt temps amb un company/a egoista, inconsiderat, cruel. Al començament sents frustració, emoció que et fa veure que és hora de ser honesta i d’establir noves normes. La teva Ment racionalitza dient que només està passant per un mal moment, i que de fet, si digués alguna cosa voldria dir el final de la relació (en comptes de ser un nou començament). En un moment determinat, el teu cos activa l’alarma i comences a sentir-te ansiós: tremolós/a, amb pànic, i sense respiració. El teu cos t’està pressionant perquè facis el primer pas.
- Ha estat un dia llarg. T’has llevat aviat per portar els nens a l’escola, t’has trobat trànsit, i has treballat tot el dia sense quasi descansar. En l’últim moment el teu cap et demana que facis una reunió d’urgència. Arribes a casa alterat/da amb un mal del cap horrorós. La teva Ment et diu que no hi pensis més perquè has de cuinar, però quan obres la despensa te’n adones que no hi ha pasta per cuinar perquè se l’han menjat. Entres en un estat de ira i frustració.
- Un amic et truca acusan-t’he (erròniament) de criticar-lo per darrera. Intentes explicar-te però t’interromp contínuament, i et crida més i més. Experimentes que els pulmons s’obren, pressió al pit i tensió a la mandíbula. El teu Cos t’està animant a que no deixis que abusi més de tu i que li diguis que si no et parla amb respecte penjaràs el telèfon i parlaràs amb ell quan es calmi.
- T’envien un rebut d’una gran quantitat important de diners, i no tens els diners per pagar-ho. Et mareges, tremoles, i sents nàusees. El teu cos t’està intentant dir que no estàs segur, i que comprovis ràpidament que ha passat (si hi ha un error), que parlis amb gent que et pot ajudar, que demanis consell per començar a tractar el problema.
