QUÈ TRACTA REVERSE THERAPY?
Estrés
El descobriment del síndrome avui anomenat “estrès” el va dur a terme Hans Selye, doctor de la Universitat de Praga, al 1930.
Selye se’n va adonar que molts dels pacients que es queixaven malalties, sovint difícils de catagoritzar, havien viscut situacions de crisi; des de la pèrdua de la feina, mort d’un membre de la família, problemes econòmics, problemes amb els fills... Eren situacions que requerien un gran poder d’adaptació per part de l’individu. Si aquestes situacions no es resolien, llavors es desenvolupaven trastorns crònics, tal com l’engrandiment de l’escorça suprarrenal, la contracció o disminució del timus, de la melsa i ganglis limfàtics, així com també úlceres estomacals o intestinals. Selye va veure que els símptomes de malalties no específiques apareixien perquè l’individu havia fracassat alhora d’adaptar-se i solucionar les pressions de l’entorn.
Ell va anomenar a aquest fracàs per adaptar-se la Síndrome d’Adaptació General (GAS). Aquest trastorn consistia en tres etapes fins que es convertia en una malaltia real.
El primer estadi era l’Estat d’Alarma on la Mentdelcos (intel•ligència corporal) intenta informar a l’individu que el problema no s’ha solucionat, que la pressió augmenta, i que hi ha un problema. Inicialment, la reacció d’alarma és un tipus de avís de “vinga desperta”, on s’alerta de la serietat de la situació i que ens encoratja a fer alguna cosa al respecte. En aquest punt la Mentdelcos produeix canvis hormonals que posen l’organisme en un estat d’alerta roja per activar energia i fer front a l’amenaça. Utilitza els símptomes doncs, per fer-nos saber que s’han de prendre accions i urgentment.
Emocionalment podem experimentar por, que ens intenta informar que busquem seguretat i protecció. Quan experimentem ràbia, ens vol dir que hem clarificar els nostres drets i la nostra opinió. I així cada emoció requereix unes accions diferents.
Davant d’aquestes emocions, el pensament o la Ment, no creu que puguem afrontar l’amenaça i ens manté atrapats en la preocupació i en “no fent res”, ignorant la causa real dels símptomes, i desenvolupant un “estat de malaltia” que el que fa es controlar els símptomes en comptes de veure’ls com senyals per poder estar bé.
El segon estadi és l’Estadi de Resistència. La Mentdelcos se’n adona que no fem res sobre el problema, que ignorem els símptomes inicials, i que ens resistim a la necessitat del canvi. Els símptomes inicials s’intensifiquen, en part perquè l’alarma roja està activada i en part perquè la Mentdelcos ara utilitza els símptomes per avisar que la situació no pot continuar.
Els símptomes poden incloure des de falta de descans, tensió, problema del son, problemes digestius o d’apetit, fatiga ocasional, fins a la pèrdua del desig sexual. En aquest estadi els símptomes poden fàcilment invertir-se una vegada es prenen accions. Però si intentem resistir-nos i continuem de la mateixa manera- treballant dur, fent sense descans, donant i donant als altres, ignorant la necessitat de fer exercici, d’intimitat o plaer, i accelerant en comptes de reduir- llavors els símptomes es tornen crònics. Aquests símptomes són exactament els mateixos que els de l’Ansietat- que és de fet el mateix problema però amb un altre nom.
En l’Estadi d’Estancament la Mentdelcos el que intenta és mantenir el cos en alerta. Les glàndules Suprarrenals, particularment, treballen més durament i algunes funcions de l’organisme arriben al límit de la seva habilitat per respondre en situacions d’emergència i comencen a fallar.
Per exemple, les Glàndules Suprarrenals podrien començar a ignorar les senyals que provenen de l’Hipotàlem i podrien disminuir els nivells de Cortisol a la sang. En aquest punt el cos no pot continuar l’Estat d’Alerta i la Mentdelcos, adonant-se’n, envia senyals més intenses per cridar l’atenció que s’han de prendre accions urgentment.
L’estancament es crea perquè la Mentdelcos està esperant que responguem i intervinguem, mentre que el Pensament, ens manté atrapats en preocupació, desesperació i totalment inactius.
És important entendre que Selye no va dir que l’estrès provocava malalties. El que va voler dir és que l’individu fracassa alhora d’adaptar-se a certes situacions de la vida i que és llavors quan es pot produir una crisi en les funcions corporals.
Aquesta teoria coincideix amb Reverse Therapy. Segons nosaltres l’Estat de Malaltia passa quan la Ment fracassa alhora d’adaptar-se al problema. La Mentdelcos llavors ja no té més remei que enviar símptomes per avisar la persona que ha fer algun canvi ràpidament. L’estrès de fet no és alguna cosa que ens passa, com diem que “tenim una feina estressant” o que “els nens m’estressen”. L’estrès és alguna cosa que nosaltres ens fem a nosaltres mateixos quan la Ment no funciona correctament.
