REVERSE THERAPY

La Ment

La Ment és la intel•ligència intel•lectual, aquella que està basada en imatges, pensaments, records, normes... tota aquella informació que hem anat adquirint des de que naixem. La primera cosa que hem de tenir en compte és que la Ment no ens pertany. Creiem que els nostres pensaments, idees, o inclús la nostre imaginació són personals, com alguna cosa que nosaltres ”creem”. De fet el que fem és ressuscitar les creences, idees, imatges o regles que hem anat adquirint d’altre gent. La Ment és el resultat del “condicionament”, del que hem après i rebut dels nostres pares, mestres i de la societat on hem crescut. Com el Cos, l’únic objectiu de la Ment és la nostre supervivència. Però busca protegir-nos d’una manera diferent a la del Cos. Mentre el Cos utilitza emocions, i a vegades, símptomes, per dirigir-nos cap fer determinades accions que preserven el nostre equilibri, seguretat i proximitats cap als altres, la Ment utilitza pensaments i normes. Els pensament estan basats en creences i suposicions . El que creiem que som, el que els altres haurien de fer, el que és correcte, el que no, el que és bo i el que és dolent. També tenim les nostres creences sobre el treball, família, amics i com les coses haurien de funcionar. Els pensaments estan basats en expectatives. Expectatives relacionades amb el tipus de persona que hauríem de ser, o quina és la manera “correcte” de viure. Els pensaments també estan basats en imatges i interpretacions. Imatges de coses que ja han passat (memòries), coses que estant passant ara (percepcions) i coses que podrien passar (imaginació). Però aquestes imatges no tindrien sentit sense paraules i normes que utilitzem per donar-li sentit. No importa quina imatge sigui, haurem d’interpretar el que vol dir. I això vol dir caure en les idees de coses que hem adquirit d’altre gent. Tot i això, la Ment és molt útil. És l’eina a través de la qual prenem decisions, planegem i transformem les coses en paraules. També ens permet veure més allà del present i experimentar-lo d’una manera millor. Quan la Ment està fent la seva funció correctament:

  • Presta atenció al Cos

  • Posa les emocions en paraules

  • Ens ajuda a notar que està passant

  • Estableix límits d’allò que podem i d’allò que no

  • Diferencia entre ficció i realitat

  • Pren decisions i planeja accions

  • Troba la millor manera de donar consells

  • Diu que “no” a demandes desmesurades

  • Busca noves solucions a problemes passats

  • “Es deixa fluir” i s’adapta a situacions i als canvis de la gent

  • Sap veure l’humor de la vida

  • Canvia les normes

  • Busca noves oportunitats per construir una vida més feliç


D’aquesta manera, la Ment manté el que és millor pels altres i el que és millor per nosaltres. Aquest és el lligam vital: buscar la millor opció de satisfer les nostres emocions, sentiment i necessitats. Com al Ment ens pot fer emmalaltir El mecanisme a través del qual la Ment ens “fa” emmalaltir és bloquejant l’expressió de les emocions. I el com ens manté en aquella situació és a través de la preocupació. Quan la Ment ens domina vivim en un univers de pensaments, preocupacions, anàlisis i fantasies, espantats del poder de les nostres emocions. La Ment desconnecta del Cos. Bloqueja l’expressió natural de les emocions perquè creu que expressar-les és “dolent”, “egoista”, “ de dèbils”, o “infantil”. De fet pot ser tant efectiu bloquejant les emocions que, amb el temps, alguns poden desconnectar completament, deixant de notar cap res que provingui del Cos. La Ment busca dominar el Cos perquè té por de ser rebutjat si seguim les nostres emocions de veritat. Rebutjat per pares, empleats, amics, fills, o companys- o inclús per gent que acabem de conèixer. Les emocions no funcionen d’aquesta manera. Les emocions es creen per millorar les relacions amb els altres, per fer-nos més honestos, més oberts, més tolerants, més carinyosos i més sincers. Però la Ment recorda només males experiències del passat, on gent adulta va fer un mal ús de les emocions; enrabiant-se, deprimint-se, tornar-se histèrics, no fent res, angoixant-se o culpant-se. Havent decidit que fer cas a les emocions significa alguna d’aquestes respostes, la Ment bloqueja l’expressió de les mateixes interrompent, deprimint i excusant-les. Més específicament la Ment pot distorsionar l’expressió de les emocions:

  • Assumint que les emocions són irreals, i que els pensament són la única realitat

  • Aplicant normes estrictes que neguen permís a qualsevol emoció.

  • Pensant que és egoista centrar-se en les necessitats d’un mateix.

  • Culpant els altres per les nostres emocions “perverses” (“si no fos per tu..., si tu no haguessis...)

  • Abusant del menjar, drogues, alcohol en comptes d’atendre a les nostres pròpies necessitats.

  • Tornar-se “boig”, obsessiu sobre alguna cosa específica en comptes d’equilibrar-ho amb altres activitats

  • Anul•lant es nostres emocions que ens tornem ansiosos i deprimits, fins al punt que la Ment pensa “veus- t’ho vaig dir que les emocions eren dolentes”

  • Sent víctimes en comptes de prendre responsabilitats i parlar per nosaltres mateixos.

  • Perdre’s en el passat (“si només...”, “si hagués...”) i deprimint-se

  • Preocupant-se sobre el futur (“no seré capaç de..:”) i angoixant-se.


A la Ment la dominen les demandes, la necessitat de ser millor, més ric, més cuidadós, més feliç, més carinyós, més divertit, més exitós. És impacient, perfeccionista i dura amb ella mateixa. Funciona a través d’una veu interna que mai està satisfeta, sempre demanant més i més del que podem donar. Sempre vol ser correcte, malgrat que a vegades sigui millor admetre que hem fet l’incorrecte i que hem d’aprendre dels nostres errors. Ignora allò que no és ni “blanc o negre”, “correcte o incorrecte”, i tot allò que no es pot predir o controlar. No creu en les emocions perquè les considera “irracionals” encara que aquestes tenen una lògica poderosa per elles mateixes, lògica que és molt més profunda que la raó conscient. La Ment bloqueja les accions lligades a les emocions de tres maneres principalment; interrompent, deprimint i excusant. Aquí es mostren alguns exemples d’aquests processos:

  • Estem amb algú que sembla agradable mantenint una conversa i en algun moment donat experimentem un sentiment d’incomoditat. Això és la Intel•ligència del Cos, a través de la informació emmagatzemada de les nostres memòries emocionals, que ens està dient que no confiem en aquella persona. El resultat serà que bloquejarem les emocions i no en serem més conscients.

  • Estem en una relació que no va enlloc, o en un lloc de treball que tampoc ens portarà enlloc. La situació ens farà sentir tristos i sols. El Cos ens enviarà senyals de que fem alguna cosa per solucionar la relació o el lloc de treball, o que tirem endavant amb una altre cosa. Però la Ment nega qualsevol emoció perquè té por de prendre el risc. Així deprimeix la por i perd la capacitat de sentir, amb això, la passió per viure. L’ emoció de tristesa que hem deprimit, queda al sistema esperant a ser expressada i entesa.

  • Excusant. El nostre fill és nen abusiu, malcarat i inconsiderat. Ens sentim enfadats i frustrats. Però la Ment pensa que no estem sent uns bons pares si ens enfadem i entrem en un cercle on pensem que “ està tenint una època difícil a l’escola” o que “encara és un adolescent” o que “malgrat són uns bons nens”.


La raó principal per la qual la Ment fa això és perquè intenta seguir les normes de la societat. Desde el moment en que naixem els adults que ens envolten ens ensenyen a ser bons nens i nenes. Després els nens amb qui juguem ens imposen unes normes, i més tard ens disciplinem a ser obedients, treballadors, i bons estudiants. I després d’això ens espera aprendre com funciona el sistema judicial, les relacions de parella, la relació amb els superiors... i potser inclús els nostres fills aprendran part en moldejar-nos per fer-nos uns bons pares. Per suposat res d’això és dolent. Sense normes socials i sense autodisciplina les nostres vides podrien ser un desastre. Necessitem horaris, límits... sinó les feines, les relacions, la llei... seria un caos. A part de les seves estratègies, la Ment pot convertir la nostra vida en una rutina avorrida i sense sortida on res nou passa i cap repte apareix. Aquesta és una de les raons principals del perquè els nens, que estan molt més connectats al seu Cos que nosaltres, s’avorreixen fàcilment, i sempre tenen aquella curiositat natural. Si escoltem massa el que ens diu la Ment perdem l’equilibri entre el que està bé per nosaltres i el que està bé pels altres. En aquest punt ens preocupem massa per “fer les coses correctament” en comptes de mirar més profundament i saber si fem el que és realment bo per nosaltres. Un bon exemple relacionat amb això són aquells que emmalalteixen en feines molt estressants. Estancats en el túnel de la Ment, es preocupen per la seguretat, per fer diners, o per complaure els seus superiors. Les seves famílies pateixen tant com el propi malalt ja que el temps lliure es va reduint i les relacions socials són quasi nul•les. La seva vida passa a ser la Feina i perden la raó emocional. Què és l‘estat de “malaltia”? Quan la Ment es torna rígida, controladora i exigent, es separa del Cos i no tornen a funcionar en equip ni harmònicament. Ens referim a aquest estat com a “malaltia”, un estat de malestar agut, de tensió interior, de conflicte intern i de bloqueig emocional, que es pot experimentar com si un estigués assegut sobre una olla a pressió. És en aquest estadi de “malaltia” quan si no es soluciona, pot derivar a una malaltia real. En aquest estadi deixem d’estar tranquils amb nosaltres mateixos. Ja no estem còmodes a la feina, a casa o amb els altres. Al principi comença amb sentiments desagradables o amb una lleugera angoixa que ens diu que hem perdut l’equilibri. Podem saber que alguna cosa no funciona a les nostres vides però no podem fer res al respecte per solucionar-ho, i si tenim alguna idea de que pot ser, no sabrem que fer. Inicialment la resposta al problema podria ser simple. Podria incloure una xerrada cara a cara amb el company/a, canviar l’horari de la feina, o invertir més temps en aquelles coses que realment són importants per nosaltres. Però si el problema continua, el Cos (Mentdelcos) augmentarà la intensitat del malestar per cridar-nos més l’atenció. La persona s’angoixarà més, estarà més tensa, preocupada, i més i més conscient que està sobre carregada. Pot pensar que mai té el temps suficient per fer totes les coses que pensa que ha de fer. En aquest punt podria estar allunyada de les pròpies necessitats i fins i tot haver perdut l’habilitat d’interpretar les pròpies emocions. Quan aquest situació continua, la Ment es dissocia encara més del Cos i deixa de fer el seu treball correctament, el qual és posar les ordres de la Intel•ligència del Cos (Mentdelcos) en acció- buscant solucions, prenent decisions, i fent petits passos per tornar a posar les coses a lloc. En condicions normals la Intel•ligència del Cos(Consciència del Cos), que funciona a través de l’Hipotàlem, manté l’equilibri i assegura que podem adaptar-nos a les circumstàncies canviants. Per exemple, l’energia del matí hi és per fer front a les tasques del dia, però quan arriba la nit, la producció d’energia disminueix perquè l’Hipotàlem ens prepara pel descans i la son. De la mateixa manera, el Cos pot activar el sistema immunitàri si ens trobem en una situació de risc, per protegir-nos contra qualsevol ferida o infecció. L’Hipotàlem té una gran varietat d’indicadors per assegurar que l’organisme està funcionant amb la seva màxima capacitat. En el sistema immunològic hi ha referents com la gana, set, dolor, pressió sanguínia, ritme cardíac, digestió, temperatura, respiració, regulació de l’energia i la son. En l’estat de “malaltia” inicial l’Hipotàlem treballa més del compte, i perd la capacitat de mantenir un bon funcionament, de manera que es forma un caos, produint símptomes de tot tipus. Si les emocions es continuen bloquejant i el sistema continua perillosament saturat, el Cos crea senyals d’urgència per què fem alguna cosa al respecte. Generalment el procés evoluciona en tres estadis: L’estat d’alarma: posa l’organisme en alerta creant alguns símptomes per avisar a la persona que està saturada emocionalment. L’estadi de crisis els símptomes s’intensifiquen i s’afecta la funcionalitat de l’Hipotàlem, creant alteracions en el rellotge intern, sobre treballant el sistema nerviós Simpàtic i desestabilitzant el sistema immunitàri. Es creen símptomes no específics tal com la fatiga, problemes digestius, mals del cap i infeccions constants. L’estadi d’estancament, la situació ha durat tant temps que les glàndules Suprarrenals s’han esgotat, el sistema immunitari alterat i el símptomes es tornen crònics. La hiperactivitat de l’Hipotàlem produeix malalties no específiques tal com el Síndrome de Fatiga Crònica, la Fibromiàlgia i el Síndrome del Colon Irritable. En altres casos el sobre treball de l’Hipotàlem exagerarà els símptomes d’alguns trastorns com la migranya, Colitis, Artritis, Neuràlgies o èczemes. Com la Ment ens manté malalts El punt principal és que la Ment manté la gent malalta creant “pel•lícules catastròfiques” basades en les impressions de que els símptomes són desconcertants, perillosos i que estaran allà per sempre. Quan la causa dels símptomes no s’entén, la Ment interpreta erròniament la “malaltia” mantenint la persona en l’ estat simptomàtic. La recomanació que donen molts metges, en persones amb Fibromiàlgia i Fatiga Crònica, és que estiguin “estirats i descansant” tant com es pugui, cosa que fa empitjorar els símtpomes. Aquesta és una manera de mantenir la persona “malalta”. Els que pateixen migranyes se’ls aconsella que “intentin viure amb ella”. Els que tenen Síndrome del Colon Irritable se’ls hi diu que el problema real és l’estrès (sense dir que és ni que fer respecte ell). Això crea confusió, preocupació i angoixa, i porta a concloure a la Ment que els símptomes són patològics. La Ment en aquest punt utilitza l’astúcia. Negant qualsevol problema emocional de base, argumenta que \'la malaltia és misteriosa i creada pel nostre “maleït” cos, del qual n’haurem de tenir cura\'. Intentar controlar els símptomes sovint inclou:

  • Emmalaltir

  • Abandonar activitats socials

  • Buscar remeis mèdics

  • Descansar a casa

  • Preocupar-se pels símptomes

  • Deixar de fer exercici

  • Deixar de fer activitats que es gaudeixen.


En algunes malalties (infeccions virals, trencaments ossis, cert tipus de càncer, etc.) aquestes estratègies poden tenir sentit i poden ajudar a recuperar-se. Però en altres malalties creades pel procés anteriorment explicat, aquestes estratègies són contraproduents. La Consciència del Cos busca reptes per superar-ho, que mai passaran si la persona no treballa o no es mou de casa. Recorda que el Cos contínuament augmentarà el volum dels símptomes si nota que no es fa cas ni es resolen a les pròpies necessitats emocionals. La inactivitat prolongada ha creat poques oportunitats per la satisfacció i no podrà produir endorfines (la “hormona de la felicitat”). Una vida sedentària i reprimida tindrà poques oportunitats de diversió, d’excitament, i tindrà un alta quantitat d’emocions com la frustració o l’avorriment. Degut a que la Ment està en un estat de preocupació crònica i desesperació, evita qualsevol activitat, creient que amb qualsevol tipus d’esforç els símptomes empitjoraran o que no milloraran. Així es crea un curiós “cercle viciós”. El que passa és que la Ment intenta entendre que està passant i capta que la situació de la persona s’està tornant caòtica. Ja que nega que sigui la Consciència del Cos la que crea els símptomes, no entén el perquè té dolor, fatiga, insomni, nàusees, problemes de concentració... La persona pot estar exhausta o adolorida; amb problemes digestius i de son; o fins i tot amb la mobilitat reduïda. El que és pitjor és que els símptomes apareixen i desapareixen misteriosament sense avisar. Això els fa no pronosticables i perjudicials. La Ment fa que disminuïm les activitats amb l’esperança de reduir els símptomes i que siguin més suportables. De fet el que passa és el contrari, el Cos continua augmentant els símptomes.. En aquest punt la Ment està encara més confosa. Les activitats encara es limiten més quan la persona fa cas dels consells d'altres que diuen ‘descansa...’, . La persona pot abandonar la feina, o demanar la baixa per malaltia, allunyar-se de relacions, i deixar de fer coses que li produeixen satisfacció o plaer. Tot i fent això, els símptomes encara persisteixen. La Ment ja ha començat a col•leccionar “pel•lícules catastròfiques” sobre la seva malaltia. Podria ser una pel•lícula que recorda quan els símptomes han empitjorat: quan es torna cap a casa (potser perquè el Cos està alertant que s’ha de canviar la manera d’enfrontar-se a les demandes inacceptables o abusives dels altres) , o quan es surt amb el company/a, o quan la persona “intenta” fer alguna cosa que disfruta. Aquest últim punt val la pena parlar-ne perquè és bastant delicat i ocasiona molta confusió. Diguem que tenim Fibromiàlgia i decidim (perquè res més funciona) anar a fer natació. Mentre estem a la piscina ens adonem que ens sentim una mica millor i decidim estar a la piscina durant 2 hores. Després d’una estona la Consciència del Cos s’avorreix i comença a augmentar el volum dels símptomes una altre vegada per alertar-nos que canviem l’activitat i fem alguna cosa diferent. La Ment conclou que :”Ja ho sabia! Nedar definitivament no funciona!” Després marxem i anem de compres. Una altre vegada els símptomes disminueixen i ens adonem que estem bé mentre estem comprant o passejant per les botigues. Però quan tornem a casa els símptomes augmenten una altre vegada, probablement perquè el Cos no desitja ni espera la situació que hi ha a casa i que encara no s’ha resol. La Ment llavors crea un altre pel•lícula desastrosa que desmoralitza alhora d’anar a comprar o nedar, per exemple. I així els símptomes augmenten més i més. La Ment doncs decideix que hi ha poc a fer i abandona. Una part important del procés de Reverse Therapy és ajudar a la persona a entendre com la Ment els manté malalts i ensenyar-los a poder-ho invertir-ho.