REVERSE THERAPY
Què causa la Fibromiàlgia i la Fatiga Crònica?
Nosaltres considerem que la Fibromiàlgia i Fatiga Crònica són actualment diferents expressions del mateix problema de base: canvis neurològics i hormonals, i no alteracions psicològiques. Una àrea del cervell anomenada Hipotàlem s’hiperactiva creant un efecte en cadena cap a la Glàndula Pituïtària i les Glàndules Suprarrenals, les quals estimularan el sistema nerviós, immunitari, digestiu, circulatori, i músculo-esquelètic (nosaltres ho anomenem “desequilibri de l’eix HPA” Hipotàlem-Pituitària-Adrenals). Aquesta resposta posa tot l’organisme en un estat d’alerta, que condueix el sistema cap a un esgotament general, i com a conseqüència es produeixen símptomes. L’Hipotàlem, situat al centre del cervell, controla pràcticament cada òrgan del cos, principalment a través del Sistema Endocrí. En particular influencia el Sistema Nerviós Simpàtic i el Sistema Immunitàri, d’on sorgeixen molts dels símptomes de la Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica. L’Hipotàlem manté l’equilibri de l’organisme controlant: els nivells d’energia, el cicle del son, la funció muscular, circulació i pressió sanguínia, temperatura, l’estómac i la defensa contra les infeccions. L’Hipotàlem obté la informació de l’entorn i en funció de com sigui coordinarà el Sistema Nerviós, els Músculs, Estómac, Circulació i el Sistema Immunitari, juntament amb les reserves d’energia del cos, per poder respondre apropiadament mantenint l’equilibri intern. Així podem passar d’un estat d’alerta en situacions difícils, i tornar al repòs quan la crisi s’ha acabat. O podem combatre infeccions i llavors recuperar-nos. De manera similar, els nivells d’energia poden augmentar per fer front a activitats urgents, i disminuir una altre vegada quan ens preparem pel descans i el son. Quan ens trobem sota pressió en el nostre entorn o en circumstàncies difícils, l’Hipotàlem a través del Sistema Límbic (o cervell emocional) ens envia emocions per avisar-nos sobre què fer i per encoratjar-nos a solucionar-ho. Si la persona està en constant risc de patir o ferir-se emocionalment, i no fa res al respecte perquè ignora, nega o excusa les pròpies emocions, el delicat balanç es perd i condueix l’organisme cap a un desequilibri crònic (reversible). Quan l’Hipotàlem activa “l’alerta” aquest secreta l’Hormona Corticotrofina (CrH) la qual estimula la glàndula Pituitària, que de rebot allibera l’Hormona Adrenocorticotrofic (ACtH) cap a les glàndules Suprarrenals. Aquestes produeixen una sèrie d’hormones que, inicialment, estimulen el Sistema Nerviós Simpàtic, el Sistema Immunitari i que augmenten els nivells d’energia. No obstant això, sota la constant hiperactivitat de l’Hipotàlem la producció d’hormones comença a fallar i el resultat és (un reversible) “Esgotament Adrenal”. Els que ho pateixen poden experimentar dolor o debilitat muscular, fatiga, mal de cap, inflamació de glanglis, poca concentració i pèrdua de memòria... degut a que l’Hipotàlem fa alliberar certs agents químics que tensen els músculs, que disminueixen l’atenció i l’energia, i que alteren la circulació de la sang a diferents àrees del cervell. Un Hipotàlem afectat deixa de respondre apropiadament a la informació que rep del cos. En comptes, el que fa és continuar impregnant el cos amb hormones que estimulen encara més els símptomes. Les glàndules Suprarrenals fracassen al produir Cortisol adequadament (el Cortisol suprimeix el Sistema Immunitari) i llavors l’Hipotàlem assumeix que l’organisme encara es troba en més perill, activant-lo més, fins al punt que esdevé crònic. Si les pressions de l’entorn duren molt temps, la Consciència del Cos crea una memòria cel•lular d’aquella “amenaça” i cada vegada que apareixen situacions lligades al problema, la memòria química s’activa i l’Hipotàlem posa l’organisme en alerta provocant símptomes cada vegada més intensos. La tasca principal de Reverse Therapy és ajudar a la persona a entendre com i perquè els símptomes es produeixen, per llavors tornar a connectar amb les emocions, tractar el problema i restablir l’equilibri; equilibrant les pròpies necessitats emocionals i les demandes de l’entorn. El cervell Emocional crea una memòria cel•lular sobre les pressions de l’entorn i activa l’Hipotàlem quan apareix el problema
